El cicle de l'or, també conegut com a cicle miner o la febre de l'or, fa referència al període de la història brasilera en què l'extracció i exportació d'or van dominar la dinàmica econòmica del Brasil colonial.[1] El cicle es va imposar amb força durant els primers 60 anys del segle xviii, moment en què la producció d'or va començar a disminuir a causa de l'esgotament progressiu de les mines a la regió explorada, que comprèn els actuals estats de Minas Gerais, Goiás i Mato Grosso.[2]
Les conseqüències del cicle de l'or per al Brasil van ser inestimables. Va ser aquest qui va proporcionar a la colònia les importants transformacions que van precedir la Independència l'any 1822. En primer lloc, la població de la colònia va augmentar notablement (a finals del segle xviii, la població era deu vegades més gran que cent anys abans). En segon lloc, hi havia un major coneixement del terreny (les incursions al territori van ampliar els límits de l'Amèrica portuguesa i van canviar la forma del futur país, que ara s'estenia més enllà dels límits establerts en el Tractat de Tordesillas) Finalment, es van produir importants canvis politicoadministratius, com el trasllat de la capital de Salvador a Rio de Janeiro (1763) i la creació de noves capitanies, com Minas Gerais, Goiás i Mato Grosso.[3]